El diccionari diu que un bosc és un lloc poblat d’arbres silvestres. A Castellfollit del Boix, a més de 600 metres d’alçada, m’hi endinso un diumenge fred i ventós de febrer.  El sol matisat de l’hivern escalfa, tímidament. 

No m’espero trobar vinyes, tot i saber que el Pla de Bages ha estat i tornarà a ser una regió vitivinícola potent.  Els orígens són llunyans, al segle X, quan els monjos de Sant Benet de Bages introdueixen el cultiu entre murs. Després de l’esplendor en hectàrees i del mosaic extens de vinyes que va ser la regió abans de la plaga de la fil·loxera, ara el camí el marquen projectes singulars, autèntics i identitaris, promoguts amb orgull i des de la llibertat de saber d’on es ve i cap a on es va.   

Entrebosc

Tampoc m’espero trobar un entorn boscós, isolat, a cavall entre les comarques del Bages i d’Igualada, a l’epicentre geogràfic de Catalunya. Però hi és. I entre pi blanc, alzines i roures neix la dèria de fer vi d’un jove viticultor, l’Enric Forn, bevent de la història del territori  i de l’herència familiar. I el bosc l’embolcalla, literalment. A ell, a la seva passió i a les vinyes. El nom fa la cosa. 

Cups enrajolats  de capacitat enorme testimonien que a la finca Mas Pubill de Castellfollit del Boix, entre muntanyes, s’hi feia vi. Demostren l’entitat i el volum que deuria tenir el projecte. La propietat és de 300 hectàrees i els orígens del mas es remunten al segle XVII, però a finals del segle XIX és quan es viu l’època més esplendorosa.

Aviat es llevarà la runa que ha cobert els cups mig a la intempèrie fruït de les inclemències meteorològiques pròpies del clima continental que a vegades castiga i a vegades acompanya la vinya. Allà a on tot és més extrem, la vinya s’esforça enormement i reneix com l’au fènix. Tornar a fer visible un patrimoni cultural i agrari que el temps i les persones han oblidat és gairebé una obligació. Com mantenir a recer, a dins del Mas Pubill, les barriques amb les mares, des de temps immemorials, o reutilitzar el molí hidràulic El Molí del Pubill que està dins de la propietat. Només amb la voluntat que demostren de fer-se’n càrrec, ja caldria premiar-los.

L’obra avança a ritme pausat i sostingut – seguint el temps pacient que demana la vinya – a  l’interior del mas. La voluntat de l’Enric és rebre visites que entenguin in situ el valor d’un paisatge poc reconegut, farcit de petites extensions de vinya entre feixes, muntanyes i bosc. Una mirada llegida sobre la finca deixa entreveure que va ser dedicada des dels inicis al conreu de la tríada mediterrània: el cereal, l’olivera i la vinya. I posar-los en valor és per a Entrebosc un deure moral. 

Sobre sòls d’argila i grava, s’alcen ceps joves de picapoll blanc, cabernet franc i mandó, en propietat, que vertebraran en el futur el projecte vitivinícola d’Entrebosc. S’hi suma la vinya vella de sumoll, en coster, que l’Enric custodia i acompanya. Amb la mà d’un jove viticultor, el  bosc comença a recuperar el seu paisatge original tenyit d’extensions petites de vinya, la recuperació de feixes  i la posada en valor de construccions de pedra seca de plata quadrada, que sorprenen. El Bages pot presumir com cap altre territori de vi de tenir-ne milers, més de 4.000. Els espais construïts amb esforç i intel·ligència que aixoplugaven els avantpassats o eren d’utilitat tècnica per guardar eines, ara poden presumir d’un valor renovat i incalculable. No és que regalin la vista, que també, sinó que dibuixen un paisatge de vinya arquitectònicament singular, ric i divers. 

Entrebosc

Fa 12 anys que l’Enric, amb la determinació del pare, en Joan, va començar a fixar la mirada en la finca de Castellfollit del Boix, d’on són, per recuperar el batec del vi de i elaborar aliments que testimoniïn el potencial del paisatge d’un racó de Catalunya amagat que el fa més interessant encara. 

A Entrebosc són conscients que els vins que crea el viticultor primer i l’enòleg Carles Playà després tindran una llarga evolució a mesura que els ceps, ara joves, facin el seu curs i donin el fruit esperat. L’asprositat, la sequedat, la potència i el vigor de les vinyes que creixen en l’adversitat i que el bosc bressola a molts metres d’alçada dona verticalitat al vi i llarga evolució. 

Amb aquesta determinació comença un projecte de vi i vida amb aromes subtils de timó i romaní, les que desprèn el bosc quan s’hi camina.  Un projecte que no va de grans quantitats sinó de petites produccions amb consciència ecològica i de qualitat. I d’amagatalls preuats com les coordenades de l’última tina localitzada al bosc (41.687737, 1.667075), que de nou significa la immensitat d’un projecte vitivinícola del que ara només se’n veu la punta de l’iceberg. 

Ruth Troyano